martes, 22 de junio de 2010

CRISIS

No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo.

La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progreso.

La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.

Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias.

Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado".

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis, es la crisis de la incompetencia propia.

El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.

Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía.

Sin crisis no hay méritos, es en la crisis donde afloran lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla y callar en la crisis es exaltar el conformismo.

En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.

ALBERT EINSTEIN

viernes, 18 de junio de 2010

PUNTOS DE VENTA

VEL
C/ Sant Miquel nº 33
o8911 Badalona
Tel: 933 841 888

martes, 8 de junio de 2010

LA CHARMANTE D'OISEAUX


La Charmante d'Oiseaxu va néixer un dia que el meu esperit creatiu estava de bon humor. Un dia d'aquells que et sens agraït a la vida, tan sols per poder veure el sol brillar i deixes que la seva escalfor banyi la teva ànima.
I llavors, tan sols llavors és quan els ulls se t'obren a una infinitat d'oportunitats per seguir endavant i les teves mans comencen a crear.

I així és com va néixer La Charmante d'Oiseaux.
Ara li toca créixer. De mica en mica ja ho esta fent, sobretot gràcies al recolzament incondicional de gent meravellosa, que ha cregut sempre que La Charmante d'Oiseaux pot volar tan amunt com un Au Fènix.

La Charmante d'oiseaux

jueves, 3 de junio de 2010

HAS SENTIT EL CANT D'AQUEST OCELL?

Aquesta és una il·lustració que vaig fer fa uns quants anys.... més o menys per l'època que vaig començar a fer les meves primeres feines com a dissenyadora de moda infantil. En aquella època no m'hauria imaginat mai que acabaria dissenyant bolsos de plomes de mil colors. Tornant a la il·lustració quan vaig trobar el següent relat, un dia d'aquells que et perds googlejant pels mons d'internet, vaig saber que l'ocell que cantava era l'ocell que havia dibuixat fa molt i molt de temps.


Els hindús han creat una encantadora imatge per descriure la relacio entre Déu i la seva Creació. Déu "dansa" la seva Creació. Ell és el seu ballari, la seva creació és la dansa. La dansa és diferent del ballarí; i, tanmateix, no té existència possible amb independència d'ell. No és alguna cosa que es pugui tancar en una capsa i portar-se'l a casa. En el moment en què el ballarí es deté la dansa deixa d'existir.
A la recerca de Déu, l'home pensa massa, reflexiona massa, parla massa. Fins i tot quan contempla aquesta dansa que anomenem Creació, està pensant tot el temps, parlnt (amb si mateix o amb els altre), reflexionant, analitzant, filosofant. Paraules, paraules, paraules........ suroll, suroll, suroll.........
Guarda silenci i mira la dansa. Senzillament mira: un estel, una flor, una fulla pansida, un ocell, una pedra...... Qualsevol fragment de la dansa serveix. Mira. Escolta. Olora. Toca. Assaboreix. I segurament no trigaràs a veure'l a ell, el Ballarí en persona.

El deixeble es queixava constanment
al seu Mestre Zen: "No fas més que ocultar-me
el secret últim del zen". I es resistia
a creure les consegüents negatives del mestre.
..........
Un dia el Mestre se'l va emportar a passejar
a ell per la muntanya. Mentres passejaven
van sentir cantar un ocell.
Has sentit el cant d'aquest ocell?
Li va preguntar el Mestre.
"Sí", va respondre el deixeble.
"Bé, ara ja saps que no t'he estat
ocultant res.
"Sí", va assentir el deixeble.

Si realment has sentit cantar un ocell, si realment has vist un abre.... hauràs de saber (més enllà de les paraules i els conceptes).
Què dius? Que has sentit cantar dotzenes d'ocells i has vist centenars d'abres? Ja. Però el que has vist era l'ocell o la seva descripció? Quan mires un ocell i veus un ocell, no has vist realment l'ocell. Quan mires un abre i veus un miracles, llavors, per fi, has vist un ocell. Alguna vegada el teu cor s'ha omplert de muda admiració quan a sentit el cant d'un ocell?

EL CANTO DEL PÁJARO
Anthony de Mello

miércoles, 2 de junio de 2010

LA PALOMA REAL


Nasruddin llegó a ser primer ministro del rey. En cierta ocasión, mientras deambulaba por el palacio, vio por primera vez en su vida un halcón real.
Hasta entonces, Nasruddin jamás había visto semejante clase de paloma. De modo que tomó unas tijeras y cortó con ellas las garras, las alas y el pico del halcón.

"Ahora pareces un pájaro como es debido", dijo.
"Tu cuidador te ha tenido muy descuidado".

¡Ay de la gente religiosa que no conocen más mundo que aquel en el que viven y no tienen nada que aprender de las personas con las que hablan!

Cuento Hindú


EL QUE ÉS BO PER UN, NO NECESSÀRIAMENT HO ÉS PER ELS DEMÈS


Tots el matins, l'ocellet anava fins l'estany a beure aigua. I sempre hi havia veia un peixet nadar molt aprop seu.
- Bon dia ocellet. - Bon dia peixet. Estas disposat a conèixer el món avui? - No puc deixar l'estany i tu ho saps. - Rucades, un dia vindre i et portaré a conèixer món. L'aire i el sol són molt bons per la salud. Et farà bé sortir una mica de l'estany.

.......

Un dia, l'ocellet va anar a l'estany a beure aigua com tots els dies i quan l'ocellet es va apropar per saludar-lo, l'ocellet el va agafar per l'aleta i se'l va emportar a donar un vol per el món. Al tornar, el va deixar de nou a l'estany.
- Buf! No em diguis que no a valgut la pena.- va dir l'ocellet
El peixet no va contestar...


EL QUE ÉS BO PER UN, NO NECESSÀRIAMENT HO ÉS PER ELS DEMÈS.