HAS SENTIT EL CANT D'AQUEST OCELL?

Aquesta és una il·lustració que vaig fer fa uns quants anys.... més o menys per l'època que vaig començar a fer les meves primeres feines com a dissenyadora de moda infantil. En aquella època no m'hauria imaginat mai que acabaria dissenyant bolsos de plomes de mil colors. Tornant a la il·lustració quan vaig trobar el següent relat, un dia d'aquells que et perds googlejant pels mons d'internet, vaig saber que l'ocell que cantava era l'ocell que havia dibuixat fa molt i molt de temps.

Els hindús han creat una encantadora imatge per descriure la relacio entre Déu i la seva Creació. Déu "dansa" la seva Creació. Ell és el seu ballari, la seva creació és la dansa. La dansa és diferent del ballarí; i, tanmateix, no té existència possible amb independència d'ell. No és alguna cosa que es pugui tancar en una capsa i portar-se'l a casa. En el moment en què el ballarí es deté la dansa deixa d'existir.

A la recerca de Déu, l'home pensa massa, reflexiona massa, parla massa. Fins i tot quan contempla aquesta dansa que anomenem Creació, està pensant tot el temps, parlnt (amb si mateix o amb els altre), reflexionant, analitzant, filosofant. Paraules, paraules, paraules........ suroll, suroll, suroll.........

Guarda silenci i mira la dansa. Senzillament mira: un estel, una flor, una fulla pansida, un ocell, una pedra...... Qualsevol fragment de la dansa serveix. Mira. Escolta. Olora. Toca. Assaboreix. I segurament no trigaràs a veure'l a ell, el Ballarí en persona.

El deixeble es queixava constanment

al seu Mestre Zen: "No fas més que ocultar-me

el secret últim del zen". I es resistia

a creure les consegüents negatives del mestre.

..........

Un dia el Mestre se'l va emportar a passejar

a ell per la muntanya. Mentres passejaven

van sentir cantar un ocell.

Has sentit el cant d'aquest ocell?

Li va preguntar el Mestre.

"Sí", va respondre el deixeble.

"Bé, ara ja saps que no t'he estat

ocultant res.

"Sí", va assentir el deixeble.

Si realment has sentit cantar un ocell, si realment has vist un abre.... hauràs de saber (més enllà de les paraules i els conceptes).

Què dius? Que has sentit cantar dotzenes d'ocells i has vist centenars d'abres? Ja. Però el que has vist era l'ocell o la seva descripció? Quan mires un ocell i veus un ocell, no has vist realment l'ocell. Quan mires un abre i veus un miracles, llavors, per fi, has vist un ocell. Alguna vegada el teu cor s'ha omplert de muda admiració quan a sentit el cant d'un ocell?

EL CANTO DEL PÁJARO

Anthony de Mello