PUNTOS DE VENTA

DECINCO

c/ dels cotoner, 10 EL BORN

08003 BARCELONA

tel. +34 93 210 47 97

info@decinco.es

www.decinco.es

PUNTOS DE VENTA

FIBBIA

C/ Pau Claris, 110. Tda.4

Tel y Fax: 93-272.68.28

08009 Barcelona

fibbia@fibbiacomplements.com

EL PÁJARO YO

ME llamo pájaro Pablo,

ave de una sola pluma,

volador de sombra clara

y de claridad confusa,

las alas no se me ven,

los oídos me retumban

cuando paso entre los árboles

o debajo de las tumbas

cual un funesto paraguas

o como una espada desnuda,

estirado como un arco

o redondo como una uva,

vuelo y vuelo sin saber,

herido en la noche oscura,

quiénes me van a esperar,

quiénes no quieren mi canto,

quiénes me quieren morir,

quiénes no saben que llego

y no vendran a vencerme,

a sangrarme, a retorcerme

o a besar mi traje roto

por el silbido del viento.

Por eso vuelvo y me voy,

vuelo y no vuelo pero canto:

soy el pájaro furioso

de la tempestad tranquila.

Pablo Neruda

FELIÇ SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
.................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

CATALINA ESTRADA

De niña Catalina se maravillaba con los exuberantes jardinaes y la explosiva belleza de la naturaleza de su país natal, Colombia. Actualmente, como ilustradora de éxito en todo el mundo residente en Barcelona, Catalina no ha olvidado sus raíces. Su trabajo aún es fruto del espíritu de aquella niña que se maravillaba con lo que veía, como demuestran las explosiones de color y la elegancia de sus diseños.

BALADES DELS OCELLS

Balades dels ocells,

quan s'acaba el dia

perque ja passa la calor,

i el sol s'aprima.

I jo, sobre l'herba,

vora el riu

amb els arbres,

que em fan companyia

miro el cel

i penso en la teva pell,

tan fina,

i els teus ulls brillen

com l'aigua cristalina.

Vull agafar-te la mà

i el que toco és l'argila

de la vora de la riba.

I l'ocell gran ja canta,

la seva cançó de melangia,

demanant quan podrà veure,

la perdiu que estima.

PÁJAROS DE LIBERTAD

Jubilosos revolotean

entre las ramas,

los pájaros que trinan

por la mañana.

Su canto hace alegre

nuestro despertar,

anunciando que un bello día

seguro ha de comenzar.

Iconos de la libertad,

absolutos propietarios del aire,

no más que agitar sus alas

para desplazarse con fino donaire.

Verdaderos adalides

en sus formas de bregar,

nos exhiben con su ejemplo

como es posible luchar.

Que sigan cobrando vuelo

y del aire sean los dueños,

porque su canto es consuelo

y su libertad ensueño.

Jorge Horacio Richino

EL CANT DELS OCELLS

EL CANT DELS OCELLS

El veure despuntar

el major lluminar

en la nit més ditxosa,

els ocells cantant

afestejar-los van

amb sa veu melindrosa.

L'aliga imperial

pels aires va volant,

cantant amb melodia,

dient: 'Jesús és nat

per treure'ns de pecat

i dar-nos l'alegria.

Respon-li lo pardal:

'Esta ni és Nadal,

és nit de gran contento'.

El verdum i el lluer

diuen, cantant també:

'Oh, que alegria sento!'

Cantava el passarell:

'Oh, que formós i que bell

és l'Infant de Maria!'.

I lo alegre tord:

'Vençuda n'és la mort,

ja neix la Vida mia'.

Cantava el rossinyol:

'Hermós és com un sol,

brillant com una estrella'.

La cotxa i lo bitxac

festegen el manyac

i sa Mare donzella.

La garsa, griva i gaig

diuen: 'Ja ve lo maig'.

Respon la cadernera:

'Tot arbre reverdex

tota planta floreix

com si tot fos primavera'.

EL AVE DEL PARAÍSO

Ved el ave inmortal, es su figura;

la antigüedad un silfo la creía,

cual hada, genio, flor o llama pura.

Su plumaje es la luz hecha locura,

un brillante hervidero de alegría

donde tiembla la ardiente sinfonía

de cuantos tonos casa la hermosura.

Su cola real, colgando en la catarata;

y dirigida al sol, haz que desata

vivo penacho de arcos cimbradores.

Curvas suelta la cola sorprende,

y al aire lanza cual tazón de fuente

un surtidor de palmas de colores.

Salvador Rueda

L'AU FÈNIX

Durant de tant temps

esperant el nostre dia

una pols negra

s'ha anat apoderant

de cada racó del meu cor.

Pólvora, negra i poderosa

esperant la flama del teu amor.

No temis, acosta-la

i esclatem junts

en un deliri de felicitat,

d'alegria i passió,

i com l'au Fènix

ressorgirem de les cendres.

Junts cremarem les penes,

esborrarem l'angoixa

i arrasarem les nostres pors

que durant tant de temps

ens han esclavitzat.

I com l'au Fènix

ressorgirem de les cendres

per volar ben alt,

lluny enllà,

on el sol es pon.