Balades dels ocells,
quan s'acaba el dia
perque ja passa la calor,
i el sol s'aprima.
I jo, sobre l'herba,
vora el riu
amb els arbres,
que em fan companyia
miro el cel
i penso en la teva pell,
tan fina,
i els teus ulls brillen
com l'aigua cristalina.
Vull agafar-te la mà
i el que toco és l'argila
de la vora de la riba.
I l'ocell gran ja canta,
la seva cançó de melangia,
demanant quan podrà veure,
la perdiu que estima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario