Ho trobareu a "La Pequeña C" i a lacharmantedoiseaux@hotmail.com
sábado, 9 de octubre de 2010
martes, 21 de septiembre de 2010
lunes, 20 de septiembre de 2010
AZULEAR
Plantas y pájaros
Para jugar con tus senos.
Para alisar tus cabellos.
Plantas
y pájaros.
Para verdear el aire.
Para alegrar la garganta.
Para azulear el cosmos.
Plantas
y
pájaros.
Para reír en tu cuarto.
Para tocarte aquí mismo.
Para penetrar despacio.
Plantas
y pájaros.
Blas de Otero
martes, 22 de junio de 2010
CRISIS
No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo.La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progreso.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias.
Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado".
Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis, es la crisis de la incompetencia propia.
El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía.
Sin crisis no hay méritos, es en la crisis donde afloran lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.
ALBERT EINSTEIN
viernes, 18 de junio de 2010
martes, 8 de junio de 2010
LA CHARMANTE D'OISEAUX
La Charmante d'Oiseaxu va néixer un dia que el meu esperit creatiu estava de bon humor. Un dia d'aquells que et sens agraït a la vida, tan sols per poder veure el sol brillar i deixes que la seva escalfor banyi la teva ànima.
I llavors, tan sols llavors és quan els ulls se t'obren a una infinitat d'oportunitats per seguir endavant i les teves mans comencen a crear.
I així és com va néixer La Charmante d'Oiseaux.
Ara li toca créixer. De mica en mica ja ho esta fent, sobretot gràcies al recolzament incondicional de gent meravellosa, que ha cregut sempre que La Charmante d'Oiseaux pot volar tan amunt com un Au Fènix.
La Charmante d'oiseaux
jueves, 3 de junio de 2010
HAS SENTIT EL CANT D'AQUEST OCELL?
Aquesta és una il·lustració que vaig fer fa uns quants anys.... més o menys per l'època que vaig començar a fer les meves primeres feines com a dissenyadora de moda infantil. En aquella època no m'hauria imaginat mai que acabaria dissenyant bolsos de plomes de mil colors. Tornant a la il·lustració quan vaig trobar el següent relat, un dia d'aquells que et perds googlejant pels mons d'internet, vaig saber que l'ocell que cantava era l'ocell que havia dibuixat fa molt i molt de temps.Els hindús han creat una encantadora imatge per descriure la relacio entre Déu i la seva Creació. Déu "dansa" la seva Creació. Ell és el seu ballari, la seva creació és la dansa. La dansa és diferent del ballarí; i, tanmateix, no té existència possible amb independència d'ell. No és alguna cosa que es pugui tancar en una capsa i portar-se'l a casa. En el moment en què el ballarí es deté la dansa deixa d'existir.
A la recerca de Déu, l'home pensa massa, reflexiona massa, parla massa. Fins i tot quan contempla aquesta dansa que anomenem Creació, està pensant tot el temps, parlnt (amb si mateix o amb els altre), reflexionant, analitzant, filosofant. Paraules, paraules, paraules........ suroll, suroll, suroll.........
Guarda silenci i mira la dansa. Senzillament mira: un estel, una flor, una fulla pansida, un ocell, una pedra...... Qualsevol fragment de la dansa serveix. Mira. Escolta. Olora. Toca. Assaboreix. I segurament no trigaràs a veure'l a ell, el Ballarí en persona.
El deixeble es queixava constanment
al seu Mestre Zen: "No fas més que ocultar-me
el secret últim del zen". I es resistia
a creure les consegüents negatives del mestre.
..........
Un dia el Mestre se'l va emportar a passejar
a ell per la muntanya. Mentres passejaven
van sentir cantar un ocell.
Has sentit el cant d'aquest ocell?
Li va preguntar el Mestre.
"Sí", va respondre el deixeble.
"Bé, ara ja saps que no t'he estat
ocultant res.
"Sí", va assentir el deixeble.
Si realment has sentit cantar un ocell, si realment has vist un abre.... hauràs de saber (més enllà de les paraules i els conceptes).
Què dius? Que has sentit cantar dotzenes d'ocells i has vist centenars d'abres? Ja. Però el que has vist era l'ocell o la seva descripció? Quan mires un ocell i veus un ocell, no has vist realment l'ocell. Quan mires un abre i veus un miracles, llavors, per fi, has vist un ocell. Alguna vegada el teu cor s'ha omplert de muda admiració quan a sentit el cant d'un ocell?
EL CANTO DEL PÁJARO
Anthony de Mello
miércoles, 2 de junio de 2010
LA PALOMA REAL
Nasruddin llegó a ser primer ministro del rey. En cierta ocasión, mientras deambulaba por el palacio, vio por primera vez en su vida un halcón real.
Hasta entonces, Nasruddin jamás había visto semejante clase de paloma. De modo que tomó unas tijeras y cortó con ellas las garras, las alas y el pico del halcón.
"Ahora pareces un pájaro como es debido", dijo.
"Tu cuidador te ha tenido muy descuidado".
¡Ay de la gente religiosa que no conocen más mundo que aquel en el que viven y no tienen nada que aprender de las personas con las que hablan!
Cuento Hindú
EL QUE ÉS BO PER UN, NO NECESSÀRIAMENT HO ÉS PER ELS DEMÈS
Tots el matins, l'ocellet anava fins l'estany a beure aigua. I sempre hi havia veia un peixet nadar molt aprop seu.
- Bon dia ocellet. - Bon dia peixet. Estas disposat a conèixer el món avui? - No puc deixar l'estany i tu ho saps. - Rucades, un dia vindre i et portaré a conèixer món. L'aire i el sol són molt bons per la salud. Et farà bé sortir una mica de l'estany.
.......
Un dia, l'ocellet va anar a l'estany a beure aigua com tots els dies i quan l'ocellet es va apropar per saludar-lo, l'ocellet el va agafar per l'aleta i se'l va emportar a donar un vol per el món. Al tornar, el va deixar de nou a l'estany.
- Buf! No em diguis que no a valgut la pena.- va dir l'ocellet
El peixet no va contestar...
EL QUE ÉS BO PER UN, NO NECESSÀRIAMENT HO ÉS PER ELS DEMÈS.
domingo, 9 de mayo de 2010
viernes, 30 de abril de 2010
martes, 27 de abril de 2010
PUNTOS DE VENTA
FIBBIA
C/ Pau Claris, 110. Tda.4
Tel y Fax: 93-272.68.28
08009 Barcelona
fibbia@fibbiacomplements.com
sábado, 24 de abril de 2010
EL PÁJARO YO
ME llamo pájaro Pablo,
ave de una sola pluma,
volador de sombra clara
y de claridad confusa,
las alas no se me ven,
los oídos me retumban
cuando paso entre los árboles
o debajo de las tumbas
cual un funesto paraguas
o como una espada desnuda,
estirado como un arco
o redondo como una uva,
vuelo y vuelo sin saber,
herido en la noche oscura,
quiénes me van a esperar,
quiénes no quieren mi canto,
quiénes me quieren morir,
quiénes no saben que llego
y no vendran a vencerme,
a sangrarme, a retorcerme
o a besar mi traje roto
por el silbido del viento.
Por eso vuelvo y me voy,
vuelo y no vuelo pero canto:
soy el pájaro furioso
de la tempestad tranquila.
Pablo Neruda
viernes, 23 de abril de 2010
FELIÇ SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
.................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860-1911)
jueves, 22 de abril de 2010
CATALINA ESTRADA
De niña Catalina se maravillaba con los exuberantes jardinaes y la explosiva belleza de la naturaleza de su país natal, Colombia. Actualmente, como ilustradora de éxito en todo el mundo residente en Barcelona, Catalina no ha olvidado sus raíces. Su trabajo aún es fruto del espíritu de aquella niña que se maravillaba con lo que veía, como demuestran las explosiones de color y la elegancia de sus diseños.
BALADES DELS OCELLS
Balades dels ocells,
quan s'acaba el dia
perque ja passa la calor,
i el sol s'aprima.
I jo, sobre l'herba,
vora el riu
amb els arbres,
que em fan companyia
miro el cel
i penso en la teva pell,
tan fina,
i els teus ulls brillen
com l'aigua cristalina.
Vull agafar-te la mà
i el que toco és l'argila
de la vora de la riba.
I l'ocell gran ja canta,
la seva cançó de melangia,
demanant quan podrà veure,
la perdiu que estima.
sábado, 3 de abril de 2010
PÁJAROS DE LIBERTAD
Jubilosos revolotean
entre las ramas,
los pájaros que trinan
por la mañana.
Su canto hace alegre
nuestro despertar,
anunciando que un bello día
seguro ha de comenzar.
Iconos de la libertad,
absolutos propietarios del aire,
no más que agitar sus alas
para desplazarse con fino donaire.
Verdaderos adalides
en sus formas de bregar,
nos exhiben con su ejemplo
como es posible luchar.
Que sigan cobrando vuelo
y del aire sean los dueños,
porque su canto es consuelo
y su libertad ensueño.
Jorge Horacio Richino
EL CANT DELS OCELLS
El veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocells cantant
afestejar-los van
amb sa veu melindrosa.
L'aliga imperial
pels aires va volant,
cantant amb melodia,
dient: 'Jesús és nat
per treure'ns de pecat
i dar-nos l'alegria.
Respon-li lo pardal:
'Esta ni és Nadal,
és nit de gran contento'.
El verdum i el lluer
diuen, cantant també:
'Oh, que alegria sento!'
Cantava el passarell:
'Oh, que formós i que bell
és l'Infant de Maria!'.
I lo alegre tord:
'Vençuda n'és la mort,
ja neix la Vida mia'.
Cantava el rossinyol:
'Hermós és com un sol,
brillant com una estrella'.
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac
i sa Mare donzella.
La garsa, griva i gaig
diuen: 'Ja ve lo maig'.
Respon la cadernera:
'Tot arbre reverdex
tota planta floreix
com si tot fos primavera'.
EL AVE DEL PARAÍSO
Ved el ave inmortal, es su figura;
la antigüedad un silfo la creía,
cual hada, genio, flor o llama pura.
Su plumaje es la luz hecha locura,
un brillante hervidero de alegría
donde tiembla la ardiente sinfonía
de cuantos tonos casa la hermosura.
Su cola real, colgando en la catarata;
y dirigida al sol, haz que desata
vivo penacho de arcos cimbradores.
Curvas suelta la cola sorprende,
y al aire lanza cual tazón de fuente
un surtidor de palmas de colores.
Salvador Rueda
viernes, 2 de abril de 2010
L'AU FÈNIX
Durant de tant temps
esperant el nostre dia
una pols negra
s'ha anat apoderant
de cada racó del meu cor.
Pólvora, negra i poderosa
esperant la flama del teu amor.
No temis, acosta-la
i esclatem junts
en un deliri de felicitat,
d'alegria i passió,
i com l'au Fènix
ressorgirem de les cendres.
Junts cremarem les penes,
esborrarem l'angoixa
i arrasarem les nostres pors
que durant tant de temps
ens han esclavitzat.
I com l'au Fènix
ressorgirem de les cendres
per volar ben alt,
lluny enllà,
on el sol es pon.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
